Kenny Dalglish destituit.

Després d'una temporada i mitja en el càrrec i conquistar el títol de la Carling Cup, Kenny Dalglish ha estat cessat del seu càrrec com manager del Liverpool FC aquesta mateixa tarda. Dalglish que conjuntament amb el seu assistent Steve Clarke, van viatjar ahir cap a la seu de Fennway Sports Group a Boston (USA), per deliberar i analitzar els resultats obtinguts aquesta temporada, es va trobar amb la desconfiança de l'entitat presidida per John W. Henry i el President Tom Werner que van decidir prescindir del mite de Anfield.

Steve Clarke, mà dreta de Dalglish des de la seva arribada al gener de 2011, ha renunciat al seu càrrec en solidaritat amb l'escocès. Clarke era un dels candidats a succeir en el càrrec a Dalglish, però la seva renúncia obre un nou camí de possibilitats que segons alguns mitjans encapçala Brendan Rodgers, tècnic del Swansea, que aquest any ha estat a punt d'obtenir el guardó de Manager de l'Any, tan sol superat per Alan Pardew del Newcastle United. El català Roberto Martínez del Wigan Athletic i l'escocès Paul Lambert del Norwich City, també entren en les travesses de la successió segons molts.

Es podrà estar d'acord o no amb la decisió adoptada aquesta tarda per la directiva del Liverpool i pels seus propietaris. El que sí és clar, i en això la totalitat dels supporters del Liverpool coincideixen, és que la magnitud i grandesa de la figura de Kenny Dalglish és immensa i indiscutible. La seva trajectòria com a jugador i com a tècnic li avalen com la personalitat més influent en la història del Liverpool FC, tan sol superada per Bill Shankly. Dalglish va prendre el comandament d'una nau que navegava cap a la deriva i sense rumb, per redreçar-la i retornar-la a la ruta de l'èxit. Un títol de Carling Cup, que per menor que es consideri, retornava les mels de l'èxit a un club que durant més d'un lustre, havia oblidat el que era aixecar un títol, a més d'estar immers en guerres internes que van poder ser d'unes conseqüències irreparables.

Per retornar la serenitat, l'estabilitat, la il·lusió i els títols. Per tot això, Gràcies Kenny. Una LLEGENDA per sempre. You'll Never Walk Alone.

Comparteix: